El mon del futbol està trasbalçat, és un dels que més ha sofert la crisi econòmica mundial i en un país de futbol com ara es catalunya encara s’ha notat més.
Aquests darrers anys el gegant futbolistic creixia i creixia sobre peus de fang, o millor dit sobre peus de totxo. Els directius de molts clubs, de les diferents categories no han fet plantejaments sòlids, racionals, amb plans directors, amb plans de viabilitat econòmica, potenciant el treball amb la base, per tal que sigui aquesta base la que pugui abastir de jugadors els equips locals i fins hi tot aportar algún ingrés cas d’assolir categories nacionals algún jugador pel que fa a drets de formació.
Un club no es pot gestionar a impulsos del cor, per que el resultat final pot ser tot el contrari del que es pretén. Es poden aconseguir éxits efimers que a curt termini es transformen en fracasos permanents.
El futbol, com quasi tots els esports te dues vessants fonamentals: la d’espectacle i la de pràctica de l’esport i per tant de realitzar una bona gestió és molt important saber en quin estadi es troben cada una d’aquestes. Si no hi ha espectadors, l’espectacle more, per molt que algú s’esforci per a mantenir-lo.
S’ha de ser capaç de generar un espectacle engrescador, que capti clients, que faci que la gent vagi al camp per que li agrada alló que hi troba, actualment en la major part de camps s’hi troba a la familia dels jugadors, que un cop que ells ja no hi són, deix d’anar a veure l’equip.
Es important mantenir al máxim nivell aquesta vesant d’espectacle i potenciar-lo. Aixó només es podrà fer si els actors són bons, si els que el practiquen ens fan veure el bo i millor del futbol i només podrà ser així si poseeixen, bona capacitat físca, bona qualitat tècnica, bona disposició tàctica i imaginació.
El futbol a diferència d’altres esports no es pot reduir a jugades assatjades. En aspecte defensiu, tant individual com col·lectivament es poden treballar molt les jugades, es pot incidir de manera important en el resultat final del treball, però en el futbol ofensiu les coses no són igual, els moviments són molt importants pero la imaginació, l’inventar el futbol en cada jugada encara ho és més. Si es vol potenciar l’espectacle s’ha de treballar molt aquest aspecte en la formació.
L’altra vessant a la que hem referia és la de oferir als ciutadans la pràctica del futbol, sense ànims de competir, de millorar, de creixer……
El club ha de triar quina mena de futbol vol oferir segons l’entorn en que es troba i s’ha d’estructurar entorn a aquesta idea de futbol. Per petit que sigui el club no hauria de bellugar al voltant d’una sola persona, sense estructura organitzativa. Si així ho fa es lligarà a la voluntat d’aquella i als avatars que pateixi. El club viurá en una permanent muntanya rusa.
En aquests darrer anys, per la força dels diners, els clubs s’han anat allunyat cada vegada més dels jugadors, que ja no són jugadors sinó mercenaris. Hi ha una important tasca de recuperació a fer en aquest sentit, si es vol comptar amb aquests. El respecte i l’atenció personal han de millorar molt.
Miquel López López
Entrenador Territorial
26 de juliol de 2010
