López Entrenadors

EL COL·LECTIU D’ENTRENADORS

Ja fa molts anys que estic participant com a entrenador en aquest mon del futbol. Ha estat una qüestió vocacional, sempre m’ha agradat la conducció de grups humans, ajudar a fer créixer als jugadors com a persones i com a jugadors d’un esport col·lectiu com és el del futbol i la veritat es que he desenvolupat aquesta tasca amb el màxim respecte cap a tot allò que envolta aquest esport: els jugadors, les directives, el públic, l’adversari, l’arbitre i els mitjans de comunicació.

Per a mi hi ha una serie de condicions  bàsiques a les quals no es pot renunciar si es pretén ser al davant d’un equip de futbol com a entrenador:

Continguts  com ara respecte, qualitat humana, formació humana i tècnica i actitud proactiva no es poden obviar i s’han de ponderar molt per part d’aquells que dirigeixen el Col·lectiu d’entrenadors a l’hora d’impartir formació i concedir acreditacions i també per part de les directives dels diferents equips quan trien els entrenadors pels seus equips.

Crec que el respecte se’l guanyen les persones i les institucions amb la tasca que desenvolupen cada dia, en la forma de realizar-la seva feina.

Al llarg d’aquests anys he pogut observar la feina de grans entrenadors, que són alhora grans persones i que aporten al món del futbol la seva bonhomía i els seus coneixements que ajuden a erradicar del futbol tot allò que li fa mal, els comportaments inadequats, les agressions les conductes inacceptables D’altra banda també he pogut veure i patir, a aquelles persones que s’han posat al davant d’un equip de futbol i que no han sabut transmetre als seus jugadors res de bo, ni des del punt de vista actitudinal, ni des del punt de vista esportiu, ni com a persona, que es limiten a insultar als seus jugadors, que no respecten als àrbitres, ni als adversaris, que no donen mai cap instrucció tècnica, que només els sents malparlar. 

Sóc plenament conscient i així ho he defensat sempre que el futbol no és sinó un aspecte de la vida i el jugador un reflex de la societat que trasllada a aquest aspecte de la seva vida, les seves creences, les seves inquietuds la seva manera de ser i de percebre a allò que se li ha posat de manifest en la seva vida familiar, l’escola o la vida de relació que tingui.

Aquest cap de setmana m’explicaven com en el decurs d’un partit d’infantils, un jugador, incitat pel seu pare que s’estava la gradería o respectava l’autoritat arbitral, s’enfotia de l’arbitre negant-se a endarrerir la pilota cap al lloc que li era indicat i s’aseya al terra intentant provocar la reacció del públic del seu equip i dels altres jugadors en contra de l’àrbitre.

Es difícil actuar amb els pares la major part d’ocasions, però si que ha de ser factible fer-ho amb els que fan la funció d’entrenadors en les banquetes. No es poden consentir actuacions com aquesta. L’entrenador ha de fer fora al jugador del camp i de l’equip si s’escau, segons la conducta que mostri. Si volem preservar el futbol, si volem transmetre valors, aquells valors que es cercen amb la pràctica de l’esport no podem consentir situacions com aquestes. El Col·lectiu arbitral, els Comitès  d’entrenadors i la Federació Catalana de Futbol han de prendre posició davants aquests fets. Encara hi ha temps de reaccionar abans no se’n vagi tito en orris.

Miquel López

Entrenador Territorial

14 de noviembre de 2011